En la resolució de l’expedient sancionador PS/00335/2019, publicada el 7 de gener de 2019, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) imposa al propietari d’unes càmeres de videovigilància una multa de 4.000€ per haver-les fet servir per captar imatges de noies adolescents que es banyaven en una zona de “platja” propera a un riu. L’objectiu de l’home, que rebia les fotografies al seu dispositiu mòbil, era fer servir les imatges de les banyistes amb “finalitats de caire sexual”.
Se li ha imposat una sanció administrativa de 4.000€ per haver infringit l’article 6.1.a del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), tipificat a l’article 83.5 de l’esmentat reglament, per “tractar dades de tercers” mitjançant l’obtenció de fotografies sense disposar del consentiment de les persones que hi surten “amb una clara intencionalitat allunyada dels usos normals”.
El condemnat tenia les fotos guardades al seu telèfon mòbil i públicament, segons consta a la resolució, es feia “tocaments sexuals”. El fet que es trobessin guardades a la memòria interna del mòbil és un agreujant, perquè es considera que la persona que en té la possessió pot enviar-les per missatgeria instantània o publicar-les a les xarxes socials.
El denunciat no va ser capaç de “donar explicació coherent de cap mena” i, encara menys, d’aportar proves objectives que corroboressin els arguments que havia manifestat en el període d’al·legacions previ a la sentència. En aquell moment va manifestar a la policia local de Valladolid (lloc dels fets) que les persones fotografiades que apareixien en el seu mòbil eren les seves “cosines”. Quan les autoritats li van demanar proves d’aquesta suposada vinculació familiar, l’acusat va ser incapaç de presentar-les.
Tot i que les imatges van ser obtingudes en un espai públic, la jurisprudència deixa molt clara quina és la legalitat de la captació d’imatges sense consentiment de les persones que hi surten. Segons una sentència del Tribunal Suprem de 28 de maig de 2007 es reconeix que: “la protecció del dret a la pròpia imatge segons consta a l’article 7.5 de la Llei Orgànica 1/1982 s’estén fins i tot als supòsits que es capti la fotografia en una platja o en un altre espai públic, sense consentiment de la persona fotografiada”. Per tant, el fet que les fotografies s’hagin obtingut en un espai públic, “no implica l’”eliminació” del dret subjectiu i la renuncia a espais d’oci, així com a les activitats que en aquest espais es poden fer en funció de la seva natura (prendre el sol, passejar, fer top-less, etc…)”.
En relació a que ara la tecnologia dels smartphones permet fotografies sense permís amb facilitats, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades fa constar que és conscient que moltes d’aquestes fotografies es fan servir a les xarxes socials o s’envien a través de sistemes de missatgeria instantània. El fet que la tecnologia permeti portar a terme aquestes pràctiques no vol dir que siguin legals. L’AEPD recorda un cop més que quan no hi ha un consentiment tàcit de les persones enregistrades “elimina a efectes pràctics el dret d’imatge” i posa èmfasi en què les principals víctimes d’aquest ús indiscriminat d’imatges alienes acostumen a ser dones o adolescents, a les quals se’ls coarta la intimitat.